Me congratula anunciar que nuesro amigo Maryin Langhoff, heroe programador de Moodle.org y gurú de la escalabilidad de sistemas basados en PHP Y PostGresql va a ser el Software Architect para el XS del proye

cto OLPC.

Felicidades Martin!! A por ellos.

http://lists.laptop.org/pipermail/devel/2008-February/011314.html

Ludo

La primera activitat és una adaptació d’una activitat Jclic.

Descarrega la següent activitat aquí:

http://morguapu.upc.es/crom/file.php/18/moddata/wiki100/hobies-1.xo

(Autors de l’activitat: Aleix Palet i Marc Rodríguez Tristany)

Les activitats de Sugar estan fetes utilitzant el llenguatge python. Hi ha dos formes de crear activitats noves per l’XO.
1. Utilitzar pyGTK -> Sugar està fet utilitzant pyGTK. És tracta d’un mòdul de python per fer activitats amb botons i widgets.
2. utilitzar pygame -> és un altre mòdul de python pensat per fer jocs.

Els dos mòduls, pyGTK i pygame els podeu trobar per diverses plataformes.

2. Passos per crear una nova activitat

En general cal seguir els passos següents per crear una activitat. Malgrat això, poden haver diferències en algun dels passos segons estem creant una activitat utilitzant pyGTK o pygame. En el nostre cas veurem com crear activitats utilitzant pygame.

-Crear un envoltori (wrapper) de sugar associat a l’activitat.
-Codificar l’activitat.
-Empaquetar l’activitat i distribuir-la.
-Executar-la en l’emulador.

Abans de començar amb la creació d’una nova activitat amb pygame cal descarregar el paquet OLPCGames (versió 1.4 o superior). Aquest paquet inclou un script que ens permetrà generar esquelets buits per les noves activitats que vulguem desenvolupar. Podeu descarregar OLPCGames AQUÍ.

Si esteu treballant directament en un XO podeu descarregar aquest paquet directament des de el navegador. El fitxer descarregat es pot accedir des de la consola o el terminal i es troba a directori /tmp.

A continuació cal descomprimir aquest paquet:
unzip OLPCGames-1.4.zip
ó
tar -zxf OLPCGames-1.4.tar.gz

3. Crear un envoltori per la nova activitat

Per generar una nova activitat utilitzarem l’script que proporciona OLPCGames. Cal fer:

cd OLPCGames-1.4/skeleton

./buildskel.py activityname “My Activity Name”

Aquest script ens crea l’estructura de directoris bàsics d’una activitat en OLPC i els fitxers bàsics corresponents.

Això ens crearà la següent estructura de directoris amb els següents fitxers importants.

NomActivitat.activity.activity
setup.py -> És l’script que hem d’executar per distribuir i empaquetar la nova activitat que fem.
NomActivitat.activity.activity/activity
iconeactivitat.svg -> conté l’icone de l’activitat que apareixerà a Sugar.

Mirar les següents pàgines per a informació detallada sobre aquests fitxers i el seu contingut:

http://wiki.laptop.org/go/Activity_Bundles

i

http://wiki.laptop.org/go/Sugar_Activity_Tutorial

Cada activitat de sugar està empaquetada en un paquet(bundle) que conté tots els recursos que l’activitat necessita per poder-se executar incloent el codi font. La informació relativa al “bundle” de cada activitat es pot trobar al directori:
NomActivitat.activity.activity/activity

4. Codificar

En aquest exemple no codificarem res. Només intentarem executar l’activitat per defecte que crea l’script buildskel.py que hem executat abans.

5. Testing i debug

Per provar l’activitat en un OLPC emulat la podem executar directament des del terminal o des de sugar.

Per executar-la des del terminal o des de la consola cal executar:

python run.py

L’activitat que acabem de crear mostra una pantalla blava de 800×600. Per poder-la veure, una vegada engegada l’activitat, fent Alt+0 passareu a la pantalla estàndard del sugar on podreu treballar amb l’activitat. Fent alt + 0 de nou podreu veure els missatges de debug i podeu aturar la activitat fent Control+Z

6. Empaquetar l’activitat i distribuir-la

Per distribuir l’activitat hem de modificar i executar l’script setup.py que tenim al directori principal de la nostra activitat. El contingut d’aquest fitxer ha de ser el següent (més informació sobre això aquí):
#!/usr/bin/env python
try:
from sugar.activity import bundlebuilder
bundlebuilder.start(”YourActivityName”)
except ImportError:
import os
os.system(”find ./ | sed ’s,^./,YourActivityName.activity/,g’ > MANIFEST”)
os.chdir(’..’)
os.system(’zip -r YourActivityName.xo YourActivityName.activity’)
os.system(’mv YourActivityName.xo ./YourActivityName.activity’)
os.chdir(’YourActivityName.activity’)

Abans d’exectutar setup.py cal crear el fitxer manifest:
hi ha un script que es diu buildmanifest que ho fa. S’ha d’exectutar abans que el setup.py.

Per tant els passos a seguir són:
./buildmanifest
./setup.py dist

(potser cal fer un chmod 755 setup.py abans d’executar els scripts anteriors)

Quan executem el setup.py es generarà un fitxer comprimit zip però amb extensió xo, amb tots els recursos de l’activitat necessaris per executar-la al directori principal de l’activitat.

YourActivityName-1.xo

El directori on hem de posar la nova activitat perquè aparegui quan engegem el Sugar és /home/olpc i crear un directori Activities si és que no existeix encara.
A dins del directori /home/olpc/Activities cal copiar el fitxer .xo que hem generat amb el setup.py i descomprimir-lo amb :

unzip YorActivityName-1.xo

això crearà el següent directori per la nova activitat:

/home/olpc/Activities/YourActivityName.activity

Reiniciar Sugar (killall -i X com a root).

7. Executar l’activitat des de Sugar

Quan Sugar reinicii tindreu al marc, a la part inferior la nova activitat creada.

8. Pàgines consultades

http://wiki.laptop.org/go/Game_development_HOWTO

http://wiki.laptop.org/go/Sugar_Activity_Tutorial

http://wiki.laptop.org/go/Creating_an_Activity

Per: Mª José Casany

Comparem el tamany de l’X0 amb un iPod.

Veiem ara una de costat:

Per obrir el X0 cal desplegar les antenetes Wifi… la gent acostuma a trigar una estona a esbrinar-ho

La pantalla del X0 es veu bé de dia i de nit. És per la tecnologia “tope dual” aquesta que incorpora.

Sí és un pigüi, la cosa executa Linux Fedora.

Doncs aquesta és la joguina.

En l’episodi 13 del Mossegalapoma.cat parlem sobre l’OLPC i altres coses que us poden interessar. Efecte polimer entre d’altres.

Versió MP3 MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

Versió iPOD MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

Por desgracia, el avance de las nuevas tecnologías en el primer mundo ha provocado que la distancia entre primero y tercer mundo sea mucho mayor. Aquellos países del tercer mundo que acaban de superar el hambre no llegar a ser competitivos por falta de infraestructura y conocimientos. Como añadido, la ley de Moore, que a grandes rasgos postula que cada 18 meses la potencia de los ordenadores se duplica, provoca que cada vez el primer mundo se distancie más del tercero. A éste fenómeno se le conoce como “la brecha digital“.

Nicholas Negroponte

Durante el 2005, Nicholas Negroponte presentó en la convención de Internet un proyecto llamado “One Laptop Per Child” (OLPC), que traducido al castellano sería “un portátil por niño”. El proyecto (que en su origen se llamaba “el ordenador por 100$”) pretende crear un portátil asequible y adaptado a los niños. Durante muchos años, el ordenador a 100$ fue uno de los objetivos utópicos de la informática, pero gracias a la dirección realista y limitarlo a un uso educacional parece ser posible al fin.

Logotipo del proyecto OLPC

El proyecto no es sólo producir un portátil por 100$ (de hecho, ya ha superado éste precio), sino que está planteado como una gran infraestructura. A primera vista, uno podría pensar que en los países pobres les sale más a cuenta invertir en libros que en tecnologías educativas. Sin embargo, el coste de comprar todos los libros necesarios y mantenerlos actualizados es comparable al de mantener documentos electrónicos (coste más bien bajo) y proporcionar equipos a los niños (coste inicial alto pero con mantenimiento asequible). La diferencia es que los portátiles proporcionan un valor añadido, porque son una ventana hacía la sociedad de la información.

Han salido varias versiones de los portátiles durante los últimos años, y el modelo original se ha modificado sustancialmente. Pero por suerte sus valores siguen intactos:

• Propiedad del niño: el material educativo es un derecho del niño, y el portátil no es una excepción. Los portátiles se consideran propiedad del niño que, a su vez, tiene la responsabilidad de cuidarlo.

Último prototipo, el OLPC XO

• Para niños pequeños: los portátiles están diseñados para niños de entre 6 y 12 años. Esto implica que el sistema debe ser accesible para usuarios que no sepan leer y, a medida que aprendan a hacerlo, puedan usar el sistema más a fondo. El proyecto OLPC considera que jugar es también una necesidad humana (sobretodo para los niños pequeños), por tanto, el portátil también dispone de entretenimientos.

OLPC XO en modo eBook

• Saturación: el proyecto no contempla una implantación gradual de los portátiles. Ésto sólo conllevaría un trato diferenciado entre los niños y fomentaría la envidia. En consecuencia, no existen pruebas piloto reducidas cuando se quiere implantar en un territorio, se tiene que dar un portátil a todos los niños de la zona, sin excepción. La granularidad puede estar entre un barrio y el país entero, pasando por una ciudad o una comarca.

Luiz Inácio Lula da Silva con un prototipo

• Conexión: el software tiene que estar orientado a la red. Si no es posible asegurar la conexión entre los portátiles o el acceso a Internet no supone ninguna ventaja con respecto un libro. Los portátiles podrán, en cualquier momento, generar redes locales sin necesidad de routers (donde cada unidad actúa como nodo) o conectarse a Internet mediante una red wireless. Como añadido, los portátiles disponen de baterías de larga duración que pueden ser cargadas mediante la conexión a la red eléctrico o métodos mecánicos (en una primera versión se empleaba una manivela pero actualmente se alimenta con una correa).

Primera versión del portátil alimentado mediante una manivela

• Libre y de código abierto: los niños no son únicamente consumidores del producto, también forman parte activa del mismo. El niño es capaz de ver todo el código fuente, aprender de él y modificarlo, así como de crear programas mediante los frameworks que ofrece. Los portátiles tienen integrados lenguajes de programación con varios niveles de dificultad, desde una evolución de Logo (pensado para niños), hasta un interprete de python (que sirve para crear programas complejos). Uno de los pilares fundamentales del OLPC es que los niños puedan compartir sus descubrimientos y creaciones con los demás niños.

La forma de trobar-nos amb altres “nens” és a través d’un servidor de col.laboració. El servidor per omissió que vé a les imatges per a emuladors és

jabber.laptop.org

Malauradament no sempre funciona correctament. Hi ha un servidor alternatiu a

olpc.collabora.co.uk

Així que si us funciona la xarxa però no hi ha altres nens a la vostre xarxa … doncs podeu canviar la configuració del parato.

1) Aneu al terminal Alt + 0 (així no cal que sortiu a la consola)
2) editeu el fitxer de configuració

#nano /home/olpc/.sugar/default/config

En aquest fitxer podeu canviar el vostre nom i el color del vostre XO, pero també escollir el servidor on connectar-vos

server=olpc.collabora.co.uk

No oblidis de guardar (Control X , + y) i reiniciar l’emulador o l’X0 si tens sort!!!

Si a un país en vies de desenvolupament li dones menjar, l’alimentaràs durant un temps. Si li ensenyes a fer una granja, s’alimentarà per ell mateix.” Quantes vegades hem sentit aquesta frase? Segurament moltes. Des de sempre, l’evolució dels països del 3r món ha vingut determinada per la capacitat d’autosubsistència. Un cop superada la fam, el país pot començar a pensar en produir per tal de ser competitiu, en arribar al 2n món i en aspirar al 1r.

Per desgràcia, l’avenç de les noves tecnologies al 1r món ha fet que la distància entre el 1r i el 3r món sigui molt més gran. Aquells països del 3r món que acaben de superar la fam no arriben a ser competitius per falta d’infraestructura i de coneixements. A més, la llei de Moore, que a grans trets diu que cada 18 mesos la potència dels ordinadors es duplica, provoca que cada cop aquesta distància es faci més gran. Aquest fet forma part del que anomenem “fractura digital“.

Nicholas Negroponte

L’any 2005, Nicholas Negroponte va presentar a la convenció sobre Internet un projecte anomenat “One Laptop Per Child” (OLPC), o el que és el mateix, un ordinador portàtil per nen. El projecte (originalment anomenat l’ordinador a 100$) pretén crear un portàtil assequible i adaptat als nens. Durant molts anys, l’ordinador a 100$ va ser una fita utòpica de la informàtica, però gràcies a encarar-lo a educació i a una direcció realista sembla que aviat veurà la llum.

Logotipus del projecte OLPC

El projecte ja no tant sol consisteix en l’elaboració d’un portàtil a 100$ (que, de fet, ja supera aquest preu), sinó que es plantejar com una gran infraestructura. A primera vista, hom podria pensar que els països pobres els surt més a compte invertir en llibres que no pas en tecnologies per a l’educació. Tot i això, el cost de comprar tots els llibres necessaris i de mantenir-los actualitzats és comparable al de mantenir documents electrònics (que és barat) i al de proporcionar mitjans tècnic als nens (que té un cost inicial elevat però un manteniment assequible). La diferència és que els portàtils proporcionen una finestra a la societat de la informació.

El projecte no està excepte de crítiques, però com més detalls en conec més hi confio. Els dispositius han passat per diverses versions durant els últims anys, i el model original s’ha modificat molt. Però per sort, els seus valors segueixen intactes:

• Propietat del nen: el material educatiu és un dret del nen, i el portàtil no n’és una excepció. Els portàtils es consideren propietat del nen, que té la responsabilitat de cuidar-lo.

Últim prototipus anomenat OLPC OX

• Per a nens petits: els portàtils estan dissenyats per a nens de 6 a 12 anys. Així doncs, el sistema es pot fer servir sense necessitat de saber escriure ni llegir i, quan el nen en tingui capacitat, podrà anant fent servir més i més programes. El projecte OLPC considera que els jocs també són una necessitat humana (sobretot per als nens petits), per tant, el portàtil també disposarà d’entreteniments.

OLPC OX en mode eBook

• Saturació: el projecte no contempla que la implantació dels portàtils sigui gradual. Això només provocaria diferències entre els nens i es fomentaria l’enveja. Per tant, no existeixen les proves pilot reduïdes quan es vol usar en un territori, sinó que s’ha de donar un portàtil a cadascun dels nens de la zona. La granularitat pot anar des d’un barri fins a un país sencer, passant per la ciutat o la comarca.

Luiz Inácio Lula da Silva amb un prototipus a les mans

• Connexió: el programari ha d’estar orientat a la xarxa. Si no és possible assegurar la connexió entre portàtils o l’accés a Internet no suposa cap avantatge respecte un llibre. Per això, el portàtil en tot moment podrà generar xarxes locals sense necessitat de routers (on actua cadascun dels equips com un node) o bé connectar-se a Internet mitjançant wireless. Com a afegit, els portàtils disposen de bateries de llarga vida que poden ser carregades mitjançant la connexió a la xarxa elèctrica o bé amb mètodes mecànics (en una primera versió s’usava una manovella però actualment s’usa un estirador).

Primera versió del portàtil amb càrrega mecànica

• Lliure i de codi obert: els nens no són únicament consumidors del producte, sinó que formen part activa del projecte. Un nen serà capaç de veure el codi font i modificar-lo, així com crear programes mitjançant els frameworks que ofereix. Els portàtils tenen incorporats llenguatges amb diversos nivells de complexitat, des d’una evolució de Logo (pensat per a nens), fins a un intèrpret de python (que permet crear programes complexos). Un dels pilars fonamentals de l’OLPC és que els nens puguin compartir les seves troballes i les creacions amb d’altres nens.

Fa un parell de setmanes, en Martin Langhoff, un dels principals programadors de Moodle, ens va oferir una xerrada durant la Moodle Moot sobre el projecte OLPC. La veritat és que en Martin és un gran comunicador i va aconseguir que ens emocionéssim.

NOTA: En pròxims articles, i a cavall del que vagi aprenent-ne, parlaré sobre més detalls del projecte.

ACTUALITZACIÓ: gràcies a en TBBB he corregit un error que deia que Logo és un llenguatge de programació per a nenes. Ho hauria de contrastar, però estic d’acord que és possible programar amb Logo tot sent un nen i sense preocupar-se del que puguin pensar.

ACTUALITZACIÓ: també hauria de donar les gràcies a l’amic Falgoní per obligar-me a tornar a llegir l’article. Realment li calia una repassada.

Ja vaig parlar fa una temps del projecte OLPC (One Laptop Per Child). El projecte que està desenvolupant un portàtil orientat als nens dels països en vies desenvolupament. Tot i això, des de la pròpia wiki del projecte el seu creador ens recorda que:

It’s an education project, not a laptop project.

Nicholas Negroponte

O dit en català: és un projecte educatiu, no un projecte per a un portàtil. A l’anterior article vaig explicar una mica les bases del projecte però no vaig entrar en els detalls. L’OLPC XO (el nom del prototipus actual) no és un portàtil normal amb un sistema operatiu convencional. De fet, tot l’aparell està completament adaptat per a nens (queda pendent un article per parlar-ne). Això afecta també al sistema operatiu, que no és com en els que estem acostumats.

Els sistemes operatius actuals (el consol dels enzes Windows, la secta Mac OS i la legió de distribucions minoritàries d’GNU-Linux) estan pensats per entorns de producció com les oficines. En canvi, l’OLPC XO disposa d’un sistema operatiu propi adaptat als principis del projecte. Bé, en realitat és un GNU-Linux (Fedora 7) amb un nou entorn d’usuaris anomenat Sugar UI, però tampoc vull filar tant prim.

Una de les pantalles de la Sugar UI

Pel que a mi respecta, la Sugar UI és impressionant i, quan el fas servir, te n’adones que estàs veient cap on aniran els sistemes operatius del futur. Actualment, aconseguir un OLPC XO és complicat (com molt bé explica en Ludo), així que l’opció més fàcil és simular-ne un en un ordinador normal.

Sugar UI executant-se en un portàtil

Justament, dimecres passat ens vàrem reunir una bona colla del DFwiki Labs (amb més gent sempre benvinguda) i, armats amb portàtils, patates fregides i coca-cola light (coses que passen), varem jugar durant un parell d’hores amb la Sugar UI.

Portàtils, patates i coca-cola light

L’OLPC XO te un sistema operatiu fet a mida pel maquinari i, per tant, ve preconfigurat amb les característiques pròpies d’aquest. Així que el primer repte va ser que reconegués les tecles de la “ñ” o de la “ç”. El segon va ser aconseguir que els portàtils es trobessin entre ells.

Provant la connexió entre diversos equips

Després de dues hores vàrem confirmar el que ja sabíem: l’OLPC és un gran projecte ple de bones idees. Per això, dins la pàgina de blocs del DFwiki Labs hem obert un nou bloc destinat a compartir les nostres futures experiències sobre el tema (que no en seran poques, esperem).

La veu de T des del navegador de l’OLPC XO

NOTA: com sol passar-me, l’article se’m fa curt, així que en breu faré una introducció a la Sugar UI, perquè penso que és un tema interessant.

Aném a la cònsola (Alt+Ctrl+F1 ) o aném al terminal integrat en Sugar (L’entorn Gràfic del OLPC) Editem el fitxer /etc/X11/xorg.conf

#nano /etc/X11/xorg.conf

1) canviar la linia
Option “XbkLayout” “us”
per
Option “XbkLayout” “es”

Així configurem el teclat en l’entorn gràfic.

2) per configurar correctament el tamany de lletra en l’entorn sugar cal afegir les línies

Section “Monitor”
Identifier “Monitor0″
DisplaySize 153 115
EndSection

Abans de la Section “Screen” i dins de la Section “Screen” hem d’afegir

Monitor “Monitor0″

Reiniciem i … que hi hagi sort!